dilluns, 8 d’agost del 2011

Màrqueting de guerrilla


Seguim treballant en Cuinomància, no vos preocupeu que seguirem actualitzant, però ara estem fent promoció del blog. Així que si algú vol publicitat a les nostres entrades, que es pose en contacte amb nosaltres per consultar preus :)


diumenge, 31 de juliol del 2011

#2 - McDonald's

Primer que tot m'agradaria contar-vos el mite del McDonald's. McDonald's es una marca de un senyor nord-americà amb arrels escoceses que en l'any de la picor va tindre molt d'èxit a un local estàndard amb les hamburgueses (a partir d'ara les cridaré Hbz, per mantindre en lloc adequat el meu rigor científic).


Skaw: 5 hbz tio? vinga!...

A l'actualitat McDonald's és una multi-nacional de humor i gastronomia que està per tot arreu (fins i tot a l'Àrea 51). Destaca per les següents raons:

1.- Els seus cuiners son gent sense estudis o sense eixida laboral que no saben res de cuina. Ah, però tenen un carnet de manipulador d'aliments. ALIMENTS? DE VERES ES UN ALIMENT TOT AIXÒ?.
2.- Els personatges anteriors no saben res de on ve, ni com, ni perquè tot el seu material de treball que tu et menges. Mai preguntes, s'enfaden amb 2+.
3.- És un restaurant. Sí, jo tampoc ho entenc, un menjar no pot vindre de una capsa que te la foto de un pallasso, però OK.
4.- Es suposa que es menjar sa, segons la publi, on ixen hamburgueses de una mida insultantment gran. Després quan vas al seu "restaurant" sembla que estiguen associats amb MicroMachines.
5.- El sabor, té igual on demanes, siga La Vila o Tavernes, tot sap igual sempre. Encara que varie el seu fabricador, "cuiner", senyor de 5€/h.

I dites totes aquestes trivialitats per omplir més el blog i que quede més bonic, passe a la meua espectacular, incomparable, preciosa, precisa, i agradable review:


rferrer

Tot i que estic més que acostumat a menjar a llocs elitistes, Skaw sempre m'enganya per anar a aquesta mena de humor negre gastronòmic. Bé, vaig demanar un menú Big Mac (sub)normal que inclou: hbz dins de una caixa + creïlles dins de un altra caixa, amb un forat de velocitat (les volia deluxe, me les posaren normals) i una beguda dins de un got. Tots els envasos son de cartró. M'encanta el cartró.



Bé, la experiència d'usuari era semblant a la de buscar novia en un puticlub: NO. Ací vos deixe la meua avaluació de tan abstracte (i romàntic <3) sopar:

Vista del plat: molts colors, publicitat per tot arreu. i wifi gratis.

Oloreta: la olor es indescriptiblement d'esperar: tot el local fa la mateixa olor.

Gust: la carn sembla cartró (a lo millor es del mateix del que estan fetes les caixes), tot el sabor es provinent de condiments (fabricats a països on follar-se un xiquet de 4 anys es un esport). Per sort hi ha un element que impressiona i ompli els budells dels mes ossats: LA COGOMBRE. És un condiment magnífic amb l'aval de la UNESCO i Óscar i és lo que li dona a aquesta mena de cuina una nota que esta a punt d'aprovar.



rferrer: El vertader nom i aspecte del manà bíblic.


Pros:
- No es pizza.
- El menjar no parla.
- Ho menja gent homeless (solen viure més per això).

Contres:
- No hi ha gran quantitat
- El preu es entre acceptable i escandalós.
- No es pizza.
- Fas una cua com un borrego, tothom demana coses molt semblants.

Nota global: "What were they thinking?"


Skaw

Si bé, hem llegit una introducció acurada, l'anàlisi ha sigut més bé esbiaixada i partidista, sospitós d'estar a sou del Burger King.

Per poder fer un anàlisi acurat d'un Restaurant, s'ha de saber escollir la vianda a prendre, cosa que
rferrer ha fallat estrepitosament. Al ser de ciències de la salut (Una carrera fàcil, al no tindre números), les seues decisions estan lligades a desitjos interiors i menyspreables, quan la lògica, la mesura i el pragmatisme ha de prendre el control de les nostres vides. Un Menú de 6'7€ per una hamburguesa "doble" (a que no ve el doble de pa, eh? ni de cogombre), creïlles i refrescant Cocacola, és un ultratge i una vexació del sentit comú.

"Però si és un menú normal, com ha pogut fallar!" diran alguns. "Si és el que jo demane!" pensaran altres menys afortunats. Exacte. Ahí és on falleu.

Si tréieu números, si tréieu el 1'8 de beguda i 1'5€ de creïlles, el Big Mag vos està costant 3'5€. 3'5€!!! Quina insolència!

Tranquils, és el meu deure moral, civil i personal el instruir-vos en el noble art de menjar molt i barat.

Fins ara hem vist que un menú costa 6'7€, un BigMac 3'5€,ok. Que vos dic, si per 5€ podeu menjar 5 hamburgueses?

Una oferta del Restaurant McDonalds, ens ofereix creïlles xicotetes per 1€, una hamburguesa per 1€ fent així factible un menú de 3€ amb hamburguesa i creïlles xicotetes amb beguda per 3€. No ho feu, és una trampa.

Si la hamburguesa, el zenit de la gastronomia McDonalesca, costa 1€, per què aigualir-la amb altres subproductes menors i inferiors que només serveixen per omplir? Tireu pel dret: 5 hamburgueses per 5€ SENSE beguda ( Recordeu al caixer aquesta opció les vegades que siguen necessàries, amb la violència que calga)


- Contempleu, mediocres humans, la fascinació i ominositat del Menú Skaw.

"Fantàstic! 5€ per 5 HBZ, mai havia menjat tan bé i tan bo per tan poc! Ara podré portar les meues cites al Mc Donalds i menjar per 10€ on a un altre restaurant per 10€ només tinc un entrant!" Si, se que vos he salvat de morir a soles, ja que amb aquest menú cap dona, home o indefinit es pot negar a tal menjar.Però...que composa 1 hamburguesa?

Esteu observant el pinacle de la cadena alimentària. Una hamburguesa d'euro

Als dos costats verticals de la hamburguesa podem trobar el pa; una magnificència de l'enginyeria culinària ha confeccionat que dóna la base i sustent per al menjar. Evita que ens taquem les mans de salsa i una eventual cremada. El pa a l'interior està cruixent i torrat, per maximitzar el sabor i dota d'un poder visual molt superior a la hamburguesa.

A l'interior, trobem la hamburguesa pròpiament dita, però degut a un judici a Indiana al 2009, no es pot parlar de la carn del McDonalds en blogs, periòdics ni fanzines.

Amenitzant i donant un contrast cultural lloable, trobem un marinat especial de salsa de tomaca, mostassa Índia, ceba cruixent cuinada a foc lent, sal i una quantitat gairebé inapreciable de gèrmens, que s'ha pogut rebaixar per sota del nivell letal.

Per si fora poc, es pot complementar a gust del consumidor, augmentant la dosi de mostassa, kètxup i/o sal, obrint les portes a fronteres que només la creativitat humana pot posar fronteres.

Tot això per un euro. A que esteu esperant a córrer cap al vostre recinte de Mc Donalds més proper i no precintat?

L'orgia de sabors, senyors, ha començat.

Pros:
- Sempre hi ha un prop.
- Horaris amplis per satisfer la demanda de menjar de mesetaris i el populatxo anglès.
- Si segueixes els meus consells, pots menjar bé, barat i sa.
- Andrés. Andrés borratxo.
- M'agrada molt visitar cadenes comercials on han hagut grans matances i assassinats.
- Patrocina governs extremistes a Israel.

Contres:
- A vegades, anava jo.
- El número de sindicalistes que han matat a llatino-amèrica, tot i que han prometre reduir-ho.
- Abans podies menjar una hbz amb formatge per un euro, ara ho han pujat a 2'1€. Mai els perdonaré. Mai oblidaré
- La caixera no em diu ni 'rei' ni 'carinyo', cosa que al Burger King, si.
- El cartró, en contra dels anuncis del 1998, no és tan comestible com presumien.

Nota global:

dimarts, 26 de juliol del 2011

#1 - Pizza Semi-Finita

Comencem aquest blog amb l'anàlisi de la pastisseria/despatx de pa situat al C/Eivissa de Benidorm Núm 11, però el podreu trobar fàcilment davant del Video Club Eivissa, que malgrat l'època actual de descarregues infinites, viu amb una hàbil combinació de lloguer de pel·lícules-fruits secs-magatzem de droga.

Però parlem del tema que ens toca: La Pizza Semi-Infinita.

Skaw:

El meu home rferrer, està tractant a una senyora que regenta un despatx de pa un tant curiós. Obre fins les 5 AM, i ofereix exquisitats com coca de menjar, pastissos diversos, salsitxa en un pa cuinant al forn i, el que seria el nostre sopar per eixa nit (i el causant de no desdejunar), la pizza Semi-Infinita:

- rferrer: Mira tio, és una pizza. Una pizza infinita.

Sent vàlids 3 models de pizza, a saber: Pizza petita (standard: normal), normal (standard: familiar) i pizza gran (standard: Pizza quasi-infinita) Ens vam decantar per la normal malgrat les mirades de sorpresa, por i fàstic, amb pernil i xampinyons.

Cal remarcar que la mida normal (a nivell standard, pizza familiar) és una pizza d'un radi aproximat de 50 cm, com demostrem a aquesta instantània comparant-la amb una botella de 50 cl de refresc adquirida prèviament:


Un bon cop vam calmar-nos davant l'espectacularitat de la pizza vam tastar-la. Una explosió de supermercat (perdoneu el símil noruec) va esclatar als nostres paladars, puix el sabor herculaniament s'introduïa dins dels nostres cos al mòdic preu de 10€ per una pizza per a 2-3 persones (16€ si ets un NPC que no coneix als amos).

La masa, preparada finament, és la base on l'amalgama de sabors a preu baix es diposita, juntament amb una tomaca forçament acceptable, i un formatge més que mediocre-alt, on l'excels pernil i els xampinyons de sabor gargantuesc transforma cada porció en una catarsi culinària que porta a l'infinit. La caixa, amb un senyor aparentment italià, fa de catalitzador per aquesta superba i magnificent pizza, digna d'herois, senescals i màxims mandataris, pel mòdic preu de 16€ (o 2€ la porció).

Gràfics: Una presentació perfecta, amb una caixa de cartró (no comestible) amb un senyor italià cuinant. La pizza perfecta però li falta un poc de lluminositat 19/22.

Sabor: Digne dels reis i els herois de guerra (els antics, els d'ara són jutjats com criminals), més de 7 sabors disponibles per combinar. 73/78'5.

Pros:
- Excel·lents visuals, olor més que correcte.
- Obren fins hores intempestives.
- Preu més que raonable per una pizza quasi infinita.
- Per 16€ pots alimentar a tota una família per la nit o, al seu defecte, tindre sopar, desdejuni i dinar per una persona.
- La pizza agrada fins i tot als gats, com vam poder comprovar.

Contra:
- No és operatiu a totes les ciutats del planeta, ni obren les 24 hores. No te'l porten a casa tret de que visques por i ho demanes per favor moltes vegades.
- Per l'oferta de pizza a 10€ cal conèixer a rferrer, tot i que poca gent no ho fa.
- Al contrari del que la raó dicta, la pizza no acaba mai, fins que algú es burla de tu i es menja la teua part.

Recomanada per: Qualsevol moment del dia, per jovens, majors i altres, especialment motoristes i persones amb professions que comencen per una vocal.

Banda sonora recomanada mentres la menges

- Skaw: Aaaa...no...més...pizza...


Nota global:



rferrer:


Des que de xiquet vaig caure en el compte de que les Tortugues Ninja eren addictes a les pizzes, he sigut un fanàtic de la ingesta d'aquesta delicatessen culinària d'origen italià.
Cal dir que la meua opinió tractarà de ser lo més objectiva possible. Obviaré la introducció ja que ja sabeu que estic tractant a una dona que fa pizza, entre d'altres productes alimentaris.

Vista del plat: es excel·lent. Immillorable: una pizza amb ingredients pel damunt (tomaca, formatge, xampinyons i orenga), adequadament col·locats i en el seu punt adequat de cocció! Una mida incommensurable, quan una porció es com mitja pizza de qualsevol restaurant estàndard saps que la cosa està posant-se seriosa. I nosaltres som uns gourmets prou seriosos (hahaha J/K).

Oloreta: mai podré esborrar del meu cervell aquella oloreta tan màgica i especial. Fins i tot va vindre una gata (molt gruixuda) a que li donarem un poc, bé, un poc no va ser, va ser molt, però li va agradar molt.

Gust: el gust d'aquesta pizza destaca sobre la mediocritat imperant a la ciutat turística de Benidorm. Pense que l'Ajuntament hauria de finançar aquest negoci amb fons locals i fer una estàtua a la família que du el negoci. Esperem que mai arriben a tancar!

Pros:
- Està a prop de ma casa.
- Em fan bon preu.
- No tanquen mes de 5h al dia en estiu.
- No és kebab.
- No son 5 hamburgueses.
- No ha sigut cuinat per Skaw.
- Puc encarregar per telèfon.

Contras:
- El forn es elèctric, seria millor de llenya.
- No puc menjar tots els dies pizza.
- La gata vindrà sempre a partir d'ara.
- No inclou beguda.
- Óscar no l'ha tastada encara.


Nota global:

dilluns, 25 de juliol del 2011

Benvinguts

Benvinguts sigueu tots i totes a Cuinomància, el vostre (a partir d'ara) referent a la cuina actual.

No, no vos equivoqueu (si heu llegit fins ací, veient el banner, ho dubte), no som els típics estetes de nova classe mitjana-alta que menja carns que costen el que guanyes en un dia de feina mentres beguem un Xeres amb altivesa, no. Nosaltres som crítics gastronòmics de veritat.

Analitzem la puta merda que menges.

Els tranchettes del Mercadona, les hamburgueses a euro del McDonalds, la pizza del Telepizza, el pollastre del bar del costat, tot això serà analitzat pels nostres paladars exquisits i narrat en paraules planeres, que no semblen dites pel germà snob de Frasier.

I, es que com diu el títol, som Cuinomància, on menjar merda és un art.